Arribada i visita a Suzhou i arribada finalment a Shanghai

Tal i com arribem a Suzhou un home ens proposa de fer un tour per la ciutat veient els llocs més destacats. Nosaltres tenim la nostra xuleta de llocs, però decidim fer el tour, ens portarà a tot arreu que un turista ha de veure i ens tornaran a deixar a l'estació per agafar el tren cap a Shanghai. L'home va molt ràpid i ja vol que pugem al seu mini-bus, però anem carregats amb les motxilles i primer li demanem de deixar-les a la consgina de l'estació.
La visita resulta estar d'allò més ben organitzada, només té un petit inconvenient la nostra senyora-guia de la bandera groga només parla xinés i totes les explicacions les fa en xinés mandarí, es veu que han de fer servir aquest xinés pels turistes. Per aquí hi ha molt turista xinés, però no veiem gaires occidentals. Dinem en un restaurant local i fem la visita. Anem a un concert amb dos concertistes d'instruments de corda, als jardins, al temple budhista on hi ha la pagoda, fem una volta pels canals primer en una vaporeta i desprès amb una altra. Anem a veure una exhibició de poteria local. A Suzhou van sorgir la ceràmica Ming i la Qing. Es veu que no era gent de guerra i van venir cap aquesta zona de Xina, quan van veure que l'emperador només els volia per lluitar contra altres. Aquesta exhibició de poteria o ceràmica local, resulta ser un anunci de teletienda. Ens fan demostracions del funcionament d'unes teteres. Que jugant amb l'aire i amb un dit pots controlar la sortida del te. Molt curiós. En aquest grup parlem amb una xinesa que està amb la familia de viatge per Xina, ella i el seu marit són xinesos, però viuen a USA, Columbus, Ohio, i els seus dos fills (14 i 12 anys aprox.) no parlen xino, són d'origen xinés però tota la familia té aspecte americà (tots 4 cuatre són ben grans), així que ells i nosaltres som els únics que no entenem res de res de les explicacions. Ella ens dóna les instruccions logístiques de la visita. Però quasi ens confón més que no pas encerta, ens diu que som molt valents de venir a Xina pel nostre compte sense parlar l'idioma. Millor seguim a la gent i ens fixem en la nostra guia de la bandera groga. De tornada a l'estació ens comprem un meló en una paradeta. A l'estació primer comprem els bitllets, Colem als americans, perquè estan fent una altra cua i a nosaltres ja ens toca. La dona ens demanar si necessitem traducció per comprar els bitllets, no, no ens cal. Portem la nostra llibreta i apuntem el que necessitem. Ens ha tocat un seient hard sleeper una altra vegada. Aquesta vegada anem sols al compartiment i agraim poder anar semi-estirats, encara que no hagin fet canvi de llençols i no hagin netejat el compartiment. Relaxats arribem a l'estació de Shanghai. Seguim a la gent i només al sortir notem i veiem que som a una gran ciutat. Restaurants occidentals, McDonalds, Burguer King, KFC.... Grans edificis, més gent encara.... Gent sen's apropa i ens vol vendre allotjament. Nosaltres tenim ja el nostre hotel reservat. Ho va fer en Kevin per nosaltres a Xi'an. Tot i que ens va dir que millor agafèssim un taxi, decidir caminar fins a l'hotel. Preguntant s'arribar a Roma i així arribem nosaltres. Uns policies ens donen les indicacions finals, abans però treuen la lupa de la cartera i miren l'adreça que portem escrita en xinés. És de nit i anem pels típics carrerons de novel·la policiaca negra. Foscors, mig en runes, gent al carrer fent petar la xerrada, faroles que no funcionen i just quan arribem a un carreró i l'Angel fa un comentarí de l'estil “jo per aquí no passo”, veiem al fons del carreró la senyal lluminosa del nostre hotel “7 days inn”. Passem pel carrer que acaba en un carrer més gran i som al nostre hotel.
Primerament no troben la nostra reserva, però al final tot s'arregla i som a l'habitació. Jo no em trobo gairebé, el camí de l'estació a l'hotel se m'ha fet etern i ja em pesava la motxilla. Al tren m'havia pres la temperatura i tenia 4 dècimes, quan arribem a l'hotel desprès d'una bona dutxa sortim a sopar, jo estic una mica desganada i compro una mica de pa i choped en un supermercat, l'Angel es menja un bon plat de pato laqueado molt econòmic en un restaurant local, ens hem arreglat per sopar, jo amb un vestidet i l'Angel amb roba que es va comprar al Tibet, fins i tot un xinés al que li comprem aigua li diu que va molt guapo. En tornar a l'habitació em miro la temperatura i tinc 38 i una mica de diarrea. De seguida em pren un termalgil i una couldina. No pateixo per estar malalta sinó perqué hem d'agafar un avió cap a Hong Kong i ja sabem que als aeroports et prenen la temperatura i si tens febre et posen en quarentena. Amb la pastilla em baixa la febre.
Mirem un episodi d'Star trek i dormim. Al matí em llevo sense febre. Esperem només hagi estat quelcom que m'hagi sentat malament.