Compte enrera

Li dic així perquè realment no hi ha un inici de viatge com a tal. El nostre viatge comença en el moment que ens ho proposem, comencem a imaginar llocs, mirem el mapa i finalment fem l'esborrany del que serà. Mentres es prepara no hi ha ni dates ni hores, el temps flueix.

Però tot arriba i el compte enrera et marca unes dates i hores tope inaludibles.

El nostre compte enrera va començar el dilluns 13 a les 22:00 quan vam arribar a casa, vàrem sopar i ale a fer la bossa. A les 2:00 de la matinada ho teníem tot a punt. Les motxilles ready. Gràcies al Juanri i a l'Oriol per deixar-nos les seves motxilles, ens aniran de fàbula. Gràcies Salo per la motcxilla, encara que al final no ens ha fet falta.

La mama ens ha acompanyat a l'aeroport, una santa la dona i molt divertida ella. Ens ha fet viure les primeres anècdotes. Tant de temps sense conduir, però encara se n'enrecorda!!! Crec que per ella ha estat un revival treure el cotxe del parking, sortir-ne i conduir fins a casa seva. Ens ha fet la primera foto.

Torno a la motxilla. Val a dir que vàrem quedar sopresos de la nostra capacitat de síntesi, enlloc d'anar afegint peces de roba sobre la marxa, al contrari en vàrem anar traient. O sigui que al final les motxilles van plenes en dos terceres parts només. Cadascuna fa 10Kg. Ens vàrem repartir les peces de roba i sobretot els accessoris (pomades, medicaments, paper water, etc) de manera que tot ho portem per duplicat i la nostra roba barrejada per si de cas es perd alguna motxilla. És el nostre pla de conitngència. Encara que a la nostra bossa de mà, portem la muda de rigor i un mini botiquí. Això sí sempre anem carregats amb l'electrònica. Sobretot que no faltin els petits electrodomestics.

Hem arribat a Londres Heathrow en un vol molt agradable, en el que m'ha tocat finestra i he pogut gaudir de Barcelona des de l'aire, Montserrat, els Pirineus, un "ham" sandwich i de la verdor de la costa sud d'Anglaterra.

El vol ha passat volant (ja, ja) , les revistes de British molt entretingudes sobretot les pàgines de mapes on hem pogut fer volar (altra vegada ja ja) la imaginació i imaginr-nos més llocs.

És el primer cop que passem per Heathrow i no hem de correr. Aquest cop hem pogut passejar amb tranquilitat i sopar. Aquest aeroport si que és un melting pot.

Hem sortit a l'hora prevista cap a Bahrein, i hem arribat be. Primer cop que anem a un pais àrab, encara que sigui només escala a l'aeroport ha estat tot un què. Sobretot per l'impacte visual de l'ambient. La visibilitat és molt reduida. Weather conditions "dusty" and "windy" ha dit el comandant. Hi ha com una pols que fa un efecte de boira i no es veu gaire res. La ciutat té un port amb uns gratacels fantastics (vistos en fotos) dels que només en podem intuir la silueta. Suposo que per aixo la gent va tant tapada (entre d'altres raons), tant homes com dones per protegir-se d'aquesta pols que tot ho envolta. Les dones van molt maquillades. I hem vist un home amb moltes dones (n'hem comptat més de 7). Aquest ha estat l'excepció!!! per això ho comento. La gent de l'aeroport és molt amable. Tot i que no entren en conversa. A un senyor li hem demanat quelcom i ens ha acompanyat fins on era el que necessitàvem, ha deixat el que estava fent i ens ha acompanyat! El café no val res i la pizza tampoc (el que hem pogut tastar a l'aeroport). Foto topicazo.