Nepal

Kathmandu i Cordillera de l'Himalaya (16 i 17 Juliol)
Segons el previst durant els dos dies hem tingut la companyia d'en Kedar (guia) i en Ram (xofer). Durant dos dies hem estat tractats com dos senyors. Cotxe propi, guia local, tot rebé. Hem pagat uns 160$ cadascun per això, el preu inclou l'allotjament de tots 4 a l'hotel a les muntanyes. Estem contents de poder pagar aquests diners, segurament un luxe per la gent local, però estem donant feina a gent d'aquí i això ens fa estar contents. En Kedar és un guia especialiatitzat en trekking de muntanya. Tot parlant comenta que voldria fer-se fer una web per poder donar a conèixer als viatgers d'arreu del món la seva experiència i serveis. Li fem un blog i li expliquem com va per tal que ho pugui fer servir per 0 diners. Aquest és el seu blog:
trekkingnepal-kedar.blogspot.com
De moment només té una foto i dos ratlles que li he posat jo mateixa. Si puc li completaré una mica.

Economia del Nepal
En Kedar ens explica que abans es dedicaven principalment a l'agricultura, però que s'estan reconvertint cap al turisme. Comenta que volen atraure el turisme i que per això fan que els nens des de petits vagin a escoles on ensenyin bé l'anglès. Tot i que hi ha escola pública, si poden porten els nens a l'escola privada doncs a l'escola privada el nivell d'anglés és molt alt. Cal parlar bé l'anglés per poder atendre bé els turistes.
Critica que el govern cobri pel visat d'entrada als turistes (realment no és econòmic) i proposa que donguin més incentius al turista, ell parla de potser un àpat grauït, una nit d'hotel grauiïta. Té moltes idees.
La seva economia no permet sostenir tota el pais i reben afortunadament donacions d'altres països del món. Per exemple el Japó ha fet una donació al Nepal per tal de construir una carretera principal entre dues ciutats prop de Kathmandu.
A kathmandu viuen 3 milions de persones. Mengen dos cops al dia, un café o té al matí, un dinar cap a les 11:30 i el sopar.
Pels carrers hi ha molts locals petits dedicats al comerç. Hi ha molt de moviment, gent amunt i avall, no es veu gaire gent sense fer res. Aquí treballa tothom, nens inclosos. Tot i que hem vist molta canalla i joves amb uniforme (corbata tant nens com nenes) que van al col·legi també hem vist altres nens que ajuden a les obres.... En Kedar mateix ens explica que ell ha fet de portejador i per això ens fa tocar-li el cap on notem com una panxa al cap que és la marca d'haver carregat molts quilos moltes vegades.

Visites
Hem fet moltes visites, temples, places, palaus, etc. Hem quedat una mica emborratxats de tanta visita. A tot arreu ens han fet pagar des de 1€ fins a 7,5€ al lloc més car. Tenen varies escales de preus segons de quina zona del món vens. Tot sovint hem tingut la sensació que erem a la Plaça Catalunya de Kathmandu i només per poder-hi passejar ens feien pagar.
Sobre les visites, bàsicament hem vist els antics palaus reials, a Nepal a cada àrea hi havia un rei fins que va arribar un rei en Shava i es va unificar en un sol regne. La seva dinastia va regnar 240 anys fins que el 2001 van ser assassinats per una branca de la familia (el seu cosí). Increiblement per a mí quan en Kedar ens explicava l'historia l'Angel el va interrompre i li va dir el nom del cosí que va matar el rei “Janhendra”. Aquest home és un pou de sabiesa!! La idea del cosí era matar als altres membres de la familia i regnar ell, però només va durar dos dies. Encara es viu, però ja no pinta res. A Nepal des de fa 14 anys tenen una democracia.
A banda dels palaus hem visitat els temples religiosos. Conviuen dues religions el budisme i l'hinduisme. Les dues conviuen amb armonia i fins i tot comparteixen llocs de pregaria. La gran diferencia entre les dues religions és que els indus sacrifiquen animals i els budistes no. Els seus temples són de contemplació i meditació, a dintre no hi celebren res.
També hem anat a veure el temple on viu la Kumari, una deesa vivent. La trien quan és molt petita, l'actual quan tenia 3 anys i mig i la “jubilen” quan fa els 13 anys. Viu en un palau de nines fet
per la seva alçada. No pot dortir mai del paulet i només pot parlar amb els capellans.
Temple funerari induista. Hem anat a veure el temple més gran induista del mòn, lloc de peregrinatge de la comunitat indú “Pasupatinath”, aquí ens han deixat carregar la càmera de fotos mentre un amable guia ens ha fet una molt bona explicació (després s'ho ha cobrat és clar). Al Nepal els ritus funerari són tres:
Enterrament sota terra (budistes i nens)
Cremació (induisme)
Tallar a trocets el cos dalt d'una muntanya i deixar-los perqué s'ho emportin els ocell i així vaigi al cel. (budisme)
Explicaré una mica més sobre la cremació, al mateix recinte, que és molt gran i està a la bora del riu “Bagmati”, riu que va a parar al Ganges de l'India i és considerat una deesa. Doncs bé en aquest complex hi ha una residència per a gent gran sense recursos que suporta el govern. És gent que passa els dies esperant morir. En aquesta residència hospital hi treballen catòlics voluntaris d'arreu del mòn. Hi ha un hospici també, ells en diuen hospici d'on tenen els malats terminals uns dies abans no moren. Fent un paral·lelisme amb l'extramaució, al riu porten els malats encara conscients per purificar-los i d'aquesta manera arribar al Nirvana. Altrament si ja són morts els purifiquen igualment al riu. Ells creus amb la reencarnació i per això els familiars no mostren tristesa en les cerimonies. Les dones no poden participar de les cerimonies, només els homes. El cos l'envolten d'unes túniques que tenyeixen de colors amb flors. I finalment el porten a les pires a cremar. El fill gran és l'encarregat d'ecendre la pira. Unes 3 hores més tard el cos només és cendra i aleshores tiren les cendres al riu. Al mort no li treuen les joies, ja que són terrenals, per això més avall al riu, els nens i adults remenen el fons del riu buscant els metalls preciosos. Per ells és el cicle mort-vida.
El centre funciona 24 hores al dia i és un no parar de celebracions. A aquest lloc tambí s'hi va a fer pregaria i a demanar fertilitat. Hi ha uns temples exprès per demanar fertilitat.

Himalaya

La cordillera és impressionant, tot i que feia bastant núvol, encara hem pogut veure alguns cims. Aqui al Nepal tenen 8 del 14 cims més alts de 8.000m al mòn. Ens hem llevat ben d'hora per veure sortir el sol, però la boira no ens ho ha permès. Per fer un intent de pujar l'Everest cal pagar 70.000 USD per un grup de 7 persones. A més a més de contractar 300 persones que s'encarreguen de la intendència i la seguretat (metges, helicopter, comunicacions, menjar, etc...) L'ascenció des del camp base dura 1 dia i mig, però l'expedició triga més d'un mes. Això és degut a que no et deixen pujar el primer dia, es monten 3 campaments. El base, el primer camp i el segon camp. Els que volen pujar durant un mes han de practicar de pujar i baixar d'aquests campaments per tal d'aclimatar-se. El dia de l'ascensió ho han de comunicar formulament i els hi expedeixen un permí exprés.

Incidències
Al matí ens ha trucat en Chandra (tour Lhasa) que l'ambaixada xinesa li ha denegat la nostra entrada al Nepal perqué no tenim bitllet de tren o avió de sortida. Per telèfon li he demanat que ens agafi el tren de sortida de Lhasa a Xian pel dia 27. Diu que amb el bitllet no hi haurà problema. A veure si és cert i avui al vespre ens dona una alegria. Això del Tibet està resultant més complicat del que semblava inicialment, el Tibet ha estat tancat durant dos anys. I per entrar-hi et cancel·len els visats que tinguis de Xina. Això vol dir que haurem de tornar a fer-nos el visat d'entrada a Xina a Australia per poder agafar l'avió de tornada a Pekin. Una mica arriscat, però val la pena arriscar.

Menjar
L'Angel ho porta millor que jo, jo soc més llepafils. He descobert la sopa de tomàquet i amb això, els esmorzars i arrós vaig tirant.

Demà a les 5:30 marxem amb l'expedició cap a Lhasa.