Viatge a Luoyang

Aquesta vegada anem en autocar. L'autocar està deixat i no li funciona res, la neteja és inexistent i l'autocar va bastant buit. A l'autocar viatja una parella d'occidentals, en Nicolai i l'Anne marie, dos danesos que fent cas a la Lonely Planet van en autocar fins a Luoyang perquè ñes més ràpid que el tren. Nosaltre viatgem sense guies, viatgem amb el nostres papers del viatge i a veure-les venir, això si sempre amb la seguretat del nostre petit notebook que ens obra la porta al libro gordo d'Internet.
El viatge dura 5 hores. Pel camí hi ha moltes obres, sembla que tot Xina està en obres. Pel camí només fem una parada tècnica. Rebem un missatge al mòbil del Kevin que ens demana li retornem el missatge un cop haguem arribat segurs a l'hotel.
L'arribada a Luoyang és estrany, en carregar-nos les motxilles a l'esquena tot de gent ens envolta als 4 occidentals, uns ens ofereixen taxi, altres hotels. Creuem les mirades varies vegades i finalment seguim a un dels homes per veure que tal és el seu hotel. Arribem a l'hotel i no ens agrada el que veim pel preu que demanen. Tot i això demanem de veure una habitació, encara pitjor que el vist de l'hotel i li diem que no. Aleshores sortim de l'hotel i l'home ens segueix. Li preguentem pel nom de l'hotel que havíem mirat per Internet, sap on és i resulta estar molt a prop de l'estació. L'hotel té molt més bona pinta, negociem amb la recepció de l'hotel i aconseguim habitació amb un 40% de descompte, per 130yuang, habitació doble amb banyera. El lloc sembla un picadero, ens ho recorda les llums a l'habitació, els preus d'uns serveis que no entenem anunciats sobre la tele i la disponibilitat de precervatius damunt l'escriptori. A favor té Internet, el llit és còmode, té aigua calenta. En contra fem servir les nostres tovalloles, el terra té moqueta i no té bona pinta així que fem servir les nostres xancletes.