14/08/09 - 24/08/09 Odissea per Nova Zelanda

Ja estem a dia 24 esperant embarcar en l'avió EK413, un airbus 380, l'avió més gran del mon. En 10 minuts embarquem. L'avió té dos pisos, una vegada ja vaig anar en un avió de dos pisos, fa 19 anys. Avui ha estat un dia intens, hem arribat pels pels a tornar la Campervan, teníem temps fins les 16:30 i a les 15:30 encara estàvem comprant algun regalet al port d'Auckland, no sabíem on havíem de deixar la Van, però miraculosament ho hem trobat tot, teníem un planol, un nom de carrer...

A Auckland avui hem anat a veure le'esglèsia de St. Mary on van fer el funeral d'en Sir Emund Hillary al 2008 i la catedral. Remarcar l'esglèsia d'estil gòtic i tota de fusta, sobre la catedral remarcar els vitralls. Desprès hem anat al Auckland domain on hem anat al museu i hem assitit a una representació de la cultura de la guerra Maori. He dinat al parc. Ens ha f

et molt bon dia.

El viatge per Nova Zelanda ha estat molt intens, per una banda amb la nostra guia ens hem preparat els nostres recorreguts i hem fet kilometres i kilometres conduint tant per la illa Sud com per la Nord, en total hem fet 3.020 kilometres. Quan estàvem a casa pensàvem que en faríem 4.000km, però és clar no onexíem prou bé l'oleografia del terreny i un cop hi ets te n'adones que hi les carreteres totes son bones, pero poden tenir moltes corves i que les illes no són tant petites com semblen. Semblen petites perque el pais que tenen al costat és Australia que és molt gran.

Les carreteres a Nova Zelanda són d'un sol carril per banda i ben pavimentades, a excepció de les ciutats de Christhurch, Wellington i Aikland que en eaaribar-hi ja tens dos carrils. A la illa sud practicament no ens hem trobat cotxes, alguna campervan, mentre que a la Illa nord ja hem trobat més moviment. A Nova Zelanda viuen 4 milions de persones, 1 milió a la illa sud i 3 a la Nord i la Nord preisament és la més petita de les dues.

El recorregut que hem fet ha estat:

Vol Melbourne – Christhurh

Christhurh – Akaroa (poblet frances pintoresc de platja)

Akaroa – Geraldine (descobrint les distanies i veient els primers paisatges)

Geraldine – Queenstown (alta muntanya, envoltats d'altes muntanyes nevades i un llac navegable, fem cerveseta davant d'una llar de foc)

Queenstown – Franz Josef (glaciar i el SPA, malgrat una mica de pluja aminada pel llit del glaciar o riu fins a practiament tocar-lo, ha valgut molt la pena mullar-se una mica)

Franz Josef – Murchison (llacs)

Murchison – Picton (el Ferry, el poble de Picton només d'un carrer i sense gaire activitat, el ferry espectacular al poder durant una hora navegar pels Malborough sounds, les muntanyes arriben al mar i fam camins d'aigua espectaculars.)

Picton via Ferry cap a Wellington (el museu Te papa)

Wellington – Ohakune (un dia llarg de conduir)

Ohakune – Tauranga (els banys termals i la campervan que no sortia de la gespa perque havia plogut molt durant dues setmanes, menys mal que un senyor portava una corda i ens va poder treure, doncs les nostres tèniques McGiver no funionaven)

Tauranga – Coromandell (boniques vistes de la costa i moltíssimes curves)

Coromandell – Auckland (trenet amb una via estretíssima fet per un tio durant 27 anys)

Auckalnd (un bona mariscada i passejar per la ciutat)

A Nova Zelanda hem tingut temps per tot, per adaptar-nos al petit espai de la campervan, per coneixer molts indrets diferents i cada dia descobrir quelcom nou sobre els holiday parks (amb calefacció als lavabos, sense, amb monedes, amb porta a la cuina o no). Sense adonar-nos ens hem creat una rutina de llevar-nos a les 8:00 o una mica abans, esmorzar, preparar el dia i conduir per arribar al nostre destí, dinar una mossegada o bé fer una bona parada en un mirador espectacular on ens hem fet el dinar. El primer dia que ens vàrem fer el dinar ens vam fer uns spaguetis amb tonyina que van quedar bonissimis, però vam estar molta estona a fer-los. Així vam saber que la intensitat del camping gas no és la mateixa que la d'una cuina convencional. Hem sopat entre les 19:00 i les 22:00 segons l'hora d'arribada al Holiday Park i sempre hem anat a dormir d'hora. Ens hem fet al llit de la campervan basntant bé i amb l'ajut d'un orinal ens hem estalvia passejades nocturnes fins als lavabos passant fred.

Si de dia Nova Zelanda és un espectacle de la naturalesa de nit el cel estrallat et descobreix la magia del cel. Hem tingut la sort d'agafar bon temps la majoria dels dies i per tant a la nit sempre abans d'anar a dormir o en arribar al Holiday Park hem alçat el cap cap al cel i vistes moltes constel·lacions entre elles l'escorpi i la majestuosa Via Lactea. M'han donat ganes de comprar un atles estelar...

Han estat 11 dies intensos de no parar, en els quals hem derrotxat energia. En arribar a Sydney malgrat un vol molt agradable el cansament ha aparegut i el cos demana descansar una mica. Demà serà un altre dia que ens haurem de prendre en calmà i planejar la nostra estada per aquí ja que volem fer tantes coses.... Urulu, Barrera de corall, Fiji.... Primer per això caldrà anar al nostre banc “Westpac” i veure fins on podem arribat.

En Bob, el propietari del Freeman Lodge a Melbourne ens va dir que Nova Zelanda era el pais més bonic del mon. Jo encara no he voltat tot el mon per poder contrastar aquesta afirmació, cada indret té els seus racons i llocs especials que has d'anar a veure. Pels que venim d'un pais sec i vivim en una ciutat la natura ens resulta especial. I aquest és el cas d'aquest indret, Nova Zelanda, el seu tresor és la natura i l'han sabut preservar. Encara que segurament els llocs estan verges perquè és un lloc molt remot, ells diuen que són el “bottoms of the world” i per tant al no haver-hi gent es conserva. Segurament si fos més assequible no seria com és.

Vol Auckland - Sydney