Hunter Valley amb Oz Experience.

Avui ens hem llevat molt d'hora, l'autobus ens recollia ja a les 7:00. El dia ha transcorregut entre vegetació, natura, vinyes i copes de vi. Hem anat primer a un parc natural, on hem vist i ens han parlat del manglares i els aborigens d'Australia. Durant el camí el conductor, molt xerraire ha parlat de la historia d'Australia (des de l'arribada dels anglesos), dels edificis singulars de la ciutat (harbour bridge i Opera house -es van trigar uns 30 anys a acabar-la i el propòsit de fer-la era tenir un edifici singular conegut arreu del mòn-) i d'anècdotes de la zona.
Els manglares són zones fanganoses prop del rius que compacten el terra i on creixen uns arbustos, entre la terra fangosa i aquests arbustos s'encarreguen de fer la neteja i depuració de les aigües.
Els aborigens australians segons el conductor són anteriors als Inques i als asteques i són els més antics del món, uns 200.000 anys. Sobre els habitants actuals, a Australia viuen uns 22 milions d'habitants, són descendents de la colònia que va establir Anglaterra al segle 18 formada per uns 850 presoners i uns 600 militars. La illa la va descobrir el capità Cook, primer va trobar Nova Zelanda i després Australia. A Anglaterra tenien les presons saturades i buscaven on deixar els seus presoners. Abans d'Australia els deixaven a les costes d'Àfrica a la seva sort. En arribar a Australia es van trobar que els arbres no eren bons per construir cases i que la terra de la costa est no era bona per fer crèixer plantacions de cap mena. A més a més cal afegir a això que entre els presoners i els militars no hi havia ni agricultors ni paletes, així doncs els principis van ser durs. Amb esforç i tenacitat se'n van sortir, l'alternativa que els hi quedava no era gaire bona.
La zona de les vinyes on hem anat és la més antiga d'Australia i està a uns 150km de Sydney. Les vin yes les emparren i no són gaire grans en extensió. La recolecta alguns la fan a mà, un cop a l'any entre el febrer i el març. Hem visitat una vinya que no fa servir ni pesticides ni herbicides, la flaire d'aquests vins és diferent al que estic acostumada i el gust també. En total hem fet cates en 3 vinyes, una trentena de vins diferents hem tastat, blancs, negres, moscatell, vi de postre, shiraz, verdejo, cavernet souvignon (poc), semillon (blanc i molta varietat), reserves, de l'any. A l'última vinya finalment hem comprat una ampolla d'un vi fet expressament per exportar a Xina que té un 80% de shiraz i un 20% de cavernet souvignon. Ens ha semblat singular i rar, és el que més ens ha agradat. A la tornada ja cap a Sydney, el mini autobus anava bastant content. El grup no era gaire nombrós, 12 persones (6 japonesoss, una libanesa, una britància, un irlandes, un canaenc i 2 catalans). En una vinya o altra tothom ha comprat quelcom, sobretot els japoneos que a totes les vinyes han comprat i això que tiraven gairebé tot el vi.
Ha estat una jornada interesant on hem pogut veure també canguros, wallabys, ocells, turkeys de bosc i un wombat (una mena de creuament entre koala i rata). Hem fet fotos d'aquests animalons per penjar-les al blog sobretot pensant en la Isabel i l'Anastasia.
A tot t'acostumes i ja ens hem acostumat a anar amunt i avall amb la motxilla, a triar que et posaras entre les cuatre peces de roba que portem. Passar més de tres dies al mateix lloc et fa sentir que ets de la zona, ja tot et resulta familiar i et sembla que hi portes molt de temps. Sobretot si fas tasques rutinaries, com anar a comprar, barrejar-te amb la gent, anar al banc, agafar l'autobús.
Com que no tenim lliure accés a Internet dosifiquem molt l'accés i per tant no tenim notícies del que passa pel món, només ens assabentem de temes estrictament locals que passen aquí o allà. No ho trobem a faltar pas. La sensació de crisis que es viu a Catalunya, aquí no es viu. No sembla que els hi afecti, el que si ens arriba és que Xina està molt forta econòmicament.