Shanghai. Una lliçó

Avui volíem passar un dia tranquil, a primera hora volem fer la bugada, però no hi ha llocs de self-servce, són bugaderies que treballen per peces i no ens serveix, ja que aleshores et resulta molt car. Anem bastant apurats amb el tema roba, encara ens queda roba interior neta, però de vestir ja anem curts. L'Angel decideix comprar-se una semarreta i jo com que avui fa núvol vaig amb màniga llarga, això encara està net. Fa núvol i el pronòstic és de tormenta així que agafem els xubasqueros. Tot passejant desprès d'esmorzar en un hotel anomenat “H” que resulta ser el que allotja a les concursants de miss mon 2009, arribem a la zona dels gratacels, “SWFC – Shanghai World Financial Center” i “Jin Mao tower”. Just davant d'aquestes torres, a l'altra banda de la plaça hi ha la torre de Shanghai. No es gaire alta comparada amb aquests gratacles. El SWFC és el tercer edifici més alt del món -fa uns 500m d'alçada-, el primer està als països Arabs (ha d'arribar als 800m d'alçada) i està en construcció i el segon està a Taipei. L'altra torre, la Ji Mao està entre els 10 edificis més alts del mon. Al voltant molts edificis en construcció. El govern té com objectiu convertir aquesta zona en un centre molt important de negocis i que sigui tant important com Hong Kong segons ens explica un xinés molt amable que ens trobem buscant el metro.