Arribada a Kathmandu

Ja en el vol Bahrein-Kathmandu es noten diferencies. El vol va bastant buit, majoritariament homes i una noia europea més a banda de nosalttes. Es diu Eva i és una cooperant d'una ONG que va a cuidar nens a un orfanat de Kathmandu fins Desembre. Hi ha coses que no canvien i amb tants homes com hi ha a l'avió els lavabos no estan gaire nets. Només un passable!
En el vol ens toca seient cames llargues, cosa que agraïm perquè ja anem una mica cansadets. Dormim de qualsevol manera a l'avió això es degut al cansanci.

Arribada a Kathmandu

Em recorda per la llum i l'ambient d'humitat i calor a l'arribada a Punta Cana a República Dominicana. Això si l'aeroport és molt més sencill. Només en arribar una pancarta denota que venim d'un pais occidental, avisa que si venim d'Espanya.... hem de passar un control sanitari. Ja ens va passar a Bahrein que ens van inspeccionar amb una camara de calor. Aquesta vegada ens prenen la temperatura amb un termotre laser. Ho fan a tohom però nosaltres a més a més hem d'omplir un formulari i portar-lo a una infermera. Sembla que estem rebé, en dos dies dos controls i no problem. Al control de passaport hi ha una mica de caos, ho portem tot, però el noi ens demana un paper que no tenim, finalment l'aconseguim l'omplim, però s'oblida de segellar l'entrada. Hem de tornar-hi i aquesta vegada si.

Les motxilles arriben senceres. Els que venien amb nosaltres a l'avió vam molt carregats i són inspeccionats al control d'aduanes, a nosaltres ens criden els guardies i ens fan passar sense problemes. Li ensenyem l'ectrònica... A l'arribar com a Santo Domingo un munt de gent que et vol fer de taxi, acompanyar-te, etc. Un noi porta un paper amb el nostre nom, són serios aquesta gent. A l'Eva també l'han de venir buscar, però encara no han arribat. Es queda sola i li donem el nostre tel. Hi ha una mica de desconcert quan hem de pujar al cotxe, són varies persones, el xofer no és el noi que porta el paper, no sabem on anem i per un moment hem patit. Donem la primera propina.

En el camí cap a la guest house, passem per carrers amb molta gent, hi ha molta densitat de població. Les voreres són estretes, però estan ocupades per paradetes de tota mena, es fan petites fogueres al carrer. La gent camina per la calçada i els cotxes van per l'esquerra. No hi ha semafors, hi ha policies al mig de la cruilla dalt d'un pedestal, com jo havia vist a Barcelona quan era petita.

No veiem occidentals. Sembla que no hi ha gaires turistes aquesta epoca de l'any. És l'época del Monzon, pero no plou.

Arribada a la Guest house.

Quina sorpresa després del que hem vist, és un petit complex dintre de la ciutat. Té vigilants a l'entrada, i el lloc és molt maco. La gent molt amable. De seguida ens donen les claus i ens conviden a prendre un cafe o té tot mentre ens expliquen qué podem anar a veure i com organitzar el viatge a Lhasa. Primera sorpresa el nostre visat per Xina no ens servirà i n'haurem d'agafar una de nova a Australia per tornar a entrar a Xina o bé no anem al Tibet. Decidim anar al Tibet i gestionat el tema del visat a Australia. Els mosquits intenten picar-nos, menys mal que tenim repel·lent.

Si vas a Xina i entres per kathmandu, no cal fer les cues al consulat de Barcelona, t'ho gestionen a Kathmandu, és molt més ràpid i molt més econòmic. Ja ho sabem pel proper cop.

El restaurant de la guest house té zona a l'aire lliure. CERVESA a PREU d'ENTRECOT. La carta és variada i MOLT econòmica, el més car de la carta és l'entrecot que val 2€ al canvi. I si, si, la cervesa val quasi tant com l'entrecot, 1,5€, això que és cervesa local i la venen amb ampolla de 75cl. Tenen San Miguel i val el mateix 1,50€ i 33cl. Fem un sopar complet per recuperar forces, sopa de tomaquet, amanida i entrecot, regat amb cervesa local "Everest".

Abans d'anar a dormir vam petar la xerrada a la terrassa amb uns viatgers americans. Ells aniran a veure elefants, nosaltres a veure l'Himalaya.

L'habitació és confortable i amb banyera. L'aigua calenta perfecte. L'Internet no va.

Dia 16
Esmorçar continental. Una americana em comenta que pel matí funciona una xarxa gratuita d'algú. L'enganxo després d'esmorçar i també estic amb els tècnics que estan intentant arreglar l'Internet. Jo no dic res i només vaig escribint. Però apareix un rus, alt i prim, un setciencies de les telecomunicacions que comença a explicar-me perquè no funciona, qué han de fer per arreglar-ho, els hi fot el rotllo quan no a ells a mi. I no puc escriure en pau. Finalment marxa, segueix sense funcionar i jo em quedo tranquila escribint.

A punt de marxa per anar a veure la ciutat amb un guia i fer l'excursió a l'Himalaya. Havíem quedat a les 10:00, però m'han trucat que venen tard. Tot està ja pagat.