Lhasa i ja tenim bitllets de tren

Del grup només queda en Claudius, un jove alemany i amb ell anem a veure un monastir, Drepung Monastery. Contra tot pronòstic la visita es converteix en tot una aventura i tot vivint-la ens n'adonem fins a quin punt ens tenen controlats. A Lhasa viuen unes 400.000 persones i de turistes ooccidentals n'hi ha bastant pocs. El que ens passa és que en Claudius havia contractat un guia, però aquest no es presenta així que desprès d'esperar mitja hora agafem un taxi i anem al monastir. En arribar a l'oficina de tickets ens demanen pel nostre guia. No podem entrar sense un guia. Expliquem que el guia no ha aparegut, ens demanen els noms, en quin hotel estem ii truquen a l'hotel per confirmar i demanar informació. Al cap d'una estona ens diuen que un grup està a punt d'arribar i que podrem entrar amb aquest grup, però que sense el permí d'entrada al Tibet i un guia no podríem entrar al monastir. No tenim el permís perquè no l'hem tingut mai, sempre l'ha tingut el guia en tot moment. Arriba el grup, que està format per un matrimoni molt agradable d'holandesos. Fem la visita amb el seu guia i n'estem encatats perquè l'home parla molt bé l'anglès i amb molta paciència ens explica tot el que cal saber sobre el monastir i respon a les nostres preguntes. Mentre fem la visita el guia rep varies trucades al mòbil. És l'altre guia que li diu que ens espera a la sortida. A la sortida mirem d'evitar al guia perquè en Claudius vol que a l'agència li tornin els diners del guia. Ja que no s'ha presentat. Finalmentl el guia ens aborda i resulta que no és pas un guia sino una persona de l'agència amb la que jo havia parlat reclamant els diners. Ens acompanya a l'hotel on diu tenim els diners. Mentre en Claudius fa les seves gestions perquè li tornir els diners, molt espavilat ell també demanar li tornin els diners del guia que hem tingut avui el qual no ens ha costat res, però si li hem donat una bona propina entre els tres. A l'hotel ens van a tornar els diners en USD però a canvi ens demanen moneda xinesa. Totalment absurd, ho resolem parlant amb Nepal i amb el manager de l'agència que ha vingut. L'Angel li explica amb detall tots els números i per FIIIII tot s'arregla, sempre pagant comissions pel mig és clar. Sembla que al final ens hem sortit amb la nostra marxem el dia 26, un dia abans del previst i tenim els diners de la diferència de classes al tren. A un dels dos li tocarà seient i a l'altre llit. El viatge dura unes 37 hores. Decidim que más vale pájaro en mano que ciento volando i que un cop al tren ja aconseguirem una plaça llit, encara que sigui perdent algun diner (això sí sempre dintre del que havíem pagat inicialment pels bitllets de tren).
Per la tarda amb en Claudius passegem pel Palu d'estiu, “Norbulingka”, o resisència d'estiu del Dalai Lama, són uns jardins amb varis palauets. Dintre del recinte hi ha el zoo. És cap de setmana i molta gent passeja i està de pic-ni als jardins. Rebentats de tant caminar encara que ens falta fer algunes compres. Per anar de compres anem pel nostre compte. Per sopar ens trobarem amb en Claudius. Final de dia, un dia en que no hem parat de fer coses, tant el turista com les negociacions pel tema dels bitllets i encara hem de fer les motxilles per demà.