Tren de Lhasa

Desprès del comiat amb en Claudius, ha volgut esmorzar amb nosaltres, marxem cap a l'estació en taxi. Abans però reservem l'hotel de Xian. La nit abans ho hem pogut mirar per Internet amb el notebook. A l'estació hi ha molta gent i tot està en xinés, menys mal que la numeració dels trens és amb lletre i números i ràpidament sabem on hem d'anar. Passem el control de seguretat i embarquem. A l'andana ens hem de separar, a mi em toca al vagó 5 amb i a l'Angel al vagó 11 amb seient. Ja tots dos cadascu per la seva banda intentem saber si hi ha algun llit disponible, parlo amb el cap del tren, sense gaire èxit perquè no parla anglès, una nena xinesa d'uns 12 anys, molt espavilada em fa d'intèrpret. No hi ha cap llit lliure i no es poden comprar bitllets al tren i més encara, des del bagó seient no poden venir al bagó llit, però si al revès. Parlant amb ell es presenta l'Angel i ens informem mútuament. El seient és terrible, gairebé no hi ha espai, està amb dos persones més de costat i devant té 3 persones més amb les que toca els genolls. La idea de passar 3 hores així i a més a més separats podent haver estat tot el contrari amb una cabina estupenda de 4 llits m'entristeix. Ens hem d'acomiadar perquè el tren està a punt de sortir. De seguida al meu vago isnpecciono si hi ha llits lliures, n'hi ha un, però s'ocupa a la següent parada. Amb tant poc èxit passo al plan B que teníem ja parlat. Comprar a algú el seu bitllet llit, de manera que viatgi gratis. Ho intento amb un dels companys del compartiment, però no vol i aleshores faig un segon intent amb un noi jove del mateix compartiment que va a Shangai. Desprès de parlar-ne bastant està d'acord en que li compri el bitllet. Quedem que li compro el bitllet sencer, tot i que nosaltres baixem 16 hores abans que ell. Ja estem d'acord i apareix l'Angel, li explico i es posa molt content, ara m'explica amb més detall les limitacions de viatjar en aquell seient tot envoltat. Fem la transacció amb el noi. I tots quedem contents, nosaltres perquè anirem sempre confortables en plaça de llit i ell perquè viatja llit i a més a més de les dos nit que viatja en tren la segona ja podrà gaudir de la seva plaça. Nosaltres baixem el dia 27 a les 20:30 del tren i ell el dia 28 cap a la 13:00.
Apareix la revisora del vagó i ens pregunta com ha quedat el tema, li expliquem (més o menys ja que no parla anglès) i ens validar els bitllets. Al cap d'una estona apareix el cap del tren i va a buscar a la nena de 12 anys per saber com ha acabat el tema. Tot queda aclarit i ara a gaudir del viatge fins a Xian. L'Angel està la mar de content i a hores d'ara, un cop hem dinat al vagó restaurant, ja dorm al seu llitet.
El viatge al tren és molt agradable, el temps va passant i així el paisatge, quan no juguem a daus juguem a cartes, fem una dormida, contemplen el paisatge o bé anem al vagó restaurant. Al tren hem coincidit amb el Mado i la Jose, dos francesos que també van venir del Nepal amb jeep, però que no estaven al nostre grup. Amb ells quedem un dia per sopar i ens prenem un vi er regar el sopar, un “Great Wall” cabernet souvignon, mé seconòmic que no pas a Lhasa. En acabar el sopar juguem als daus.
Quan ens llevem l'endemà al matí encara tenim paisatge tibetà, muntanyes àrides i planures. A mesura que avança el dia el paisatge va canviar, anem baixant d'altitud. Durant hores i hores de viatge veiem extensions de terreny (muntanyes, rius, camps, etc) sense ciutats. Quan falten poques hores per qrribar a Xi'an ja varia el paisatge i comencem a veure pobles i ciutats.