Lhasa i problemes amb el tren

Ens llevem a quarts de vuit. Com cada dia esmorzem a l'hotel. Per fi en aquest hotel el café és una mica decent i més que el café tenen llet líquida. Hem estat prenent llet en pols i ara que les he pogut comparar he de dir que m'agrada molt més la llet líquida. El menú d'esmorzar no varia gaire d'un hotel a l'altre, ous ja siguin remenats, fregits, bullits, etc i torrades amb mantega i mermelada.
Al matí anem de cap al Potala Palace. És el palau on vivia el Dalai-Lama fins que es va exiliar a l'India amb motiu de la revolució cultural del 1959.
Per entrar al recinte hem de passar un control de seguretat. El palau està dalt d'un turó a Lhasa, per entrar-hi has de pujar moltes i moltes escales. El que més ens consta fer encara és pujar escales. Un cop dins del palau només ens pemeten fer fotos de la part de fora, dintre està prohibit. Això si pots comprar un fantàstic llibre al mateix palau amb totes les fotografies de les diferents capelles. Al Potala hi ha les tombes de (Stuba) de varis Dalai Lama, segons sigui la seva importància la tomba és més o menys grans i està feta amb un metall o altri. La tomba és una mena de piràmide esgraonada de 3 o 4 pisos que acaba amb un pal i un cercle al voltant. La més gran de totes és la tomba del Dalai Lama cinquè. Aquest va ser el més important de tots, va ser el que va reunificar el Tibet Si no recordo malament la seva tomba està feta amb uns 3.3xx Kg d'or i amb pedres precioses, fa una 12 metres d'alt i 5 o 6 d'ample. Capella, rera capella, visitem tombes, imatges de budha, imatges de protectors, llibres antics, etc. Els seus llibres traduïts molts d'ells del sanscrit, Les pàgines són allargadues, fan uns 50 cm de llarg per uns 15 cm d'ample. El llibre en si mateix té un gruix d'uns 10-15 cm. Estan molt ben protegits, embolicats amb roba per protegir-los dels insectes.
La visita ha valgut molt la pena i anem a dinar amb el grup. Una parella porta la guia Lonelyplanet i en ella recomanen el restaurant “Tashi 1”, prop de l'hotel. Anem a aquest restaurant. L'entrada no sembla pas de restaurant, una porta petita en un edifici amb una façana molt estreta. Sembla ser que el restaurant pertany una familia. Mengem molt i molt bé, molt econòmic.
Ben dinat anem a visitar el “Sera monastery”. Per primer cop en tot el viatge el guia ens fa de guia i ens acompanya en la visita tot explicant-nos coses. Ja és d'agrair ja, fins ara només havia sabut dir coses com ara “demà esmorzar a les 7:00”, “passaports?”, “marxem, marxem”.
La visita és molt interesant, en aquest monastir anem al “patí del debat”, on els monjos estan debaten. Per dial·logar el que fan és posar-se en grups de 2-4 monjos. Un està de peus i els altres sentats. El que està de peus de tant en tant pica fortament una ma sobre l'altra. M'hagués agradat poder seguir alguna conversa i seguir els seus raonaments, però no pot ser, parlen en tibetà. La imatge del pati amb els mojos debaten és molt maca. Tots amb els seus vestis de color vermell, i parlant a l'hora. Gairebé sembla una representació teatral.
Ser monjo al Tibet és un “ofici” de per vida. Antigament hi havia molts més monjos i un dels motius era que l'únic lloc on es podia rebre una educació era als moanstirs. Una altre paral·lelisme que trobem amb la nostra societat.
Per la nit anem a l'Opera de Lhasa. L'opera a Lhasa data del segle 14 o 15. La representació dura aproximadament una hora i més que una òpera tal i com l'entenem nosaltres es tracta d'una serie de mini representacions sobre la tradició cultural del Tibet. En aquestes representacions es dóna molta importància al vestuari. Vestits de molts colors, molt treballats, amb brodats i diferents teixits. Fins i tot una representació és la dança del Yak, i una parella de grangers amb el seu fill i els seus dos yaks apareixen a l'escenari. És molt divertit. Al final de l'obra ens demanen si volem sortir a ballar a la gent del públic. Ben decidits tots dos sortim. Fm una rotllana amb els actors i fem una ball que és una mena de sardana. Riem molt. Al contrari del que m'imaginava l'òpera no és un teatre convencional sinó un esccenari envoltat per 3 costats de 3 fileres de seients amb les seves taules. Si es vol a més a més de veure l'espectacle es pot sopar en un buffet lliure. L'espectacle ha valgut molt la pena, ens ho hem passat molt bé.
Al matí ens han portat els bitllets de tren a la gent que marxem de Lhasa en tren. A nosaltres no ens els han donat. Sembla ser que pel dia que nosaltres volíem no hi havia bitllets i que hem de marxar el dia 28. Aquest tema ens provoca molt mal estar perquè representa passar un dia més a Lhasa i perdre'l de poder veure altres llocs. 3 dies a Lhasa són més que suficients per passejar-s'hi i veure-ho practicament tot. Demanem poder veure a la persona de l'agència i li expliquem que si no ens donen bitllets pel 24, 25, 26 o 27 perdem un avió a Shangai. Ens dóna el seu telèfon i durant tot el dia fem un seguiment exhaustiu del tema.