Lhasa i seguim amb problemes

Debem estar ja perfectament adaptats a l'alçada perquè no tenim cap mena de molèstia. Al matí anem a veure el museu del Tibet. La visita resulta d'allò més interesant. Però no en gaudim gairebé perquè estem una mica emprenyats pel tema dels bitllets de tren. Cada hora truquem al de l'agència per si hi ha novetats. No dinem perquè intentem buscar alternatives. A la tarda parlem amb el de l'agència i només ha aconseguit un bitllet en llit pel dia 26. Li dic que faci tot el que pugui i per la tarda anem a veure amb el grup el Jokhang temple. A aquest temple ja li havíem donat els tombs el primer dia. Avui entrem. És el primer temple que es va construir i el vac onstruir el reil Tibet al segle 7. La capella més important té la imatge d'un budha que li va regalar al rei la seva dona, la princesa Nepalí. El rei es va casar amb una princesa nepalí i tenia una consorte xinesa. La princesa va fer portar la imatge de la India. En el temple un senyor que acaba de comprar or ens explica que amb l'or fomprat farà una ofrena al temple i amb aquest or, barrejat amb aigu i un cop fos es podrà pintar una de les imatges del temple. Ens explica que fent això entre altres coses li garantirà un feliç matrimoni. En sortir de la visita anem a la policia i expliquem el problema dels bitllets de tren. Fem una mica de teatre i el guia ens veu i ve de seguida. El guia es compromet a ajudar-nos. Demà al matí serà l'últim moment que veiem al guia. El guia no aconsegueix res, anem a l'hotel i tornem a parlar amb el de l'agencia, no ha trobat res més, li dic que sino pot ser en coche cama donç que sigui un seient. econòmic Ara ja tot s'arregla i al cap d'una estona tenim els bitllets, ens tornen diners, però no tot el que havíem pagat així que reclamem a l'agència de Nepal. Tot s'ha de dir l'agència es porta molt bé, però de moment de diners res.
Al vespre fem un sopar de comiat del grup en una dels terrats que hi ha dalt d'un restaurant a Lhasa, per celebrar-ho bevem vi i tot. El lloc és fantàstic, des d'aquí dalt es veu el Potala Lhasa les teulades del Jokhang temple i els soldats de l'exercit armats dalt d'alguns terrats. En pujar la gent del restaurant ens ha advertit de no fer fotografies dels soldats. I és que a Lhasa hi ha soldats a cada contanada pels carrers i dalt dels edificis, a més a més de soldats en grups de 4 patrullant pels carrers. Tot sopant intercanviem adreces i fotografies, varies persones al grup tenen també notebooks com el meu. Això si que es una meravella perquè intercanviem fotos, música, ens donen alguna pel·lícula, tot genial. Les adreces quedaran a la llibreta i qui sap si mai ens tornarem a veure. Segons em diu la meva experiència personal dificilment ens tornarem a veure mai.