Sobre el Tibet

A la gent del Tibet li agraden molt els estrangers i els nens pel carrer sempre et saluden i et diuen “hello”, “hello”, “what's your name”. Els adolescents tibetans se t'acosten per practicar l'anglés. La gent tibetana és amable.
El viatge de Kathmandu a Lhasa va molt la pena. Ara bé, segons el guia que et toqui se'n pot treure més o menys pròfit. En tot moment estas controlat i saben on ets. Aaquesta és una de les missions del guia. Sembla ser que és així perquè s'havien trobat en que turistes que arribaven al Tibet anaven als monastirs i desapareixien entre els monjos, al cap d'un temps sortien del monastir explicaven com eren les coses de veritat. Per evitar això els turistes no poden entrar sols als monastirs. Sembla se, segons ens va dir el de l''agència, que desprès de la nostra aventura al monastir ja mai més cap turista podria quedar-se algun dia més pel seu compte al Tibet sense el grup. No sabem si es refereix als turistes que vagin amb la seva aqgència o a tots els turistes que arribin al Tibet. Al Tibet només s'hi pot entrar en grup i fins ara un cop acabades les vistes ambs el grup et podies qudar uns dies sense guia pel teu compte. Ja veurem si eś cert el que diuen. Però el que si que és cert és que nosaltres ens vam quedar sorpresos de tenir una persona de l'agència esperant-nos a la porta del monastir. No havíem dit a ningú que anàvem al monastir i fins i tot des de Kathmandu em van comentar que l'agència tenia problemes amb la policia perquè nosaltres havíem anat al monastir pel nostre compte. Si tens un problema t'has de buscar tu les solucions, totes les possibles soluciones les has de donar tu, per part d'ells és difícil que et facin cap proposta, seguiran el que tu els hi diguis. Nosaltres no vam tenir el tema dels bitlles de tren solucionat fins que no els hi vam proposar que a més a més de places en el cotxe llit miréssin seients normals. No se'ls hi havia passat pel cap!!!
Pel mal d'alçada va molt bé el IBUPROFENO. Només hi ha 3 agències certificades amb les que pots creuar la frontera nepalí-xinesa. Si no contractes amb una d'aquestes 3 pagaràs una mica més (75-100USD), l'agencia que contractis ha de guanr-se la vida també. Pel que fa a l'expedició hi ha diferents categories, normal, superior i super superior, nosaltres hem anat amb la normal i hem estat bé. Els primers dos dies hem patit els allotjjaments molt bàsics, però igual que tothom. Els que havien pagat superior i super superior van dormir als mateixos llocs que nosaltres. Les diferències es van notar quan ja vam dormir en hotel i aleshores els hotels ja estaven força bé i no valia la pena pagar més. Pel que fa al tren, cal triar la classe soft-sleeper (4 llits per compartiment) o hard-sleeper (6 llits per compartiment), aquesta classe de 6 llits per compartiment. És millor anar 4 per compartiment, és molt confortable. Al tren mateix hi ha restaurant i tenen un menú de 30 yuang, no hi ha carta, l'ampolla d'aigua fresca petita val 30 yuangs (en un supermercat val 20 yuangs). Els preus dels bitllets de tren són d'uns 1010 yuangs per un Lhasa -Xian o 1300 per un Lhasa-Shaghai en plaça llit en compartiment de 4. Si vas en seit de Lhasa a Xian són uns 300 yuangs. L'agència carrega molt comissió, és mormal. En diuen preudel bitllet i preu de gestionar el bitllet, que segons la categoria del bitllet por ser més el preu de la gestió que el bitllet de tren en si mateix.

Ara que ja fa uns dies hem deixat Nepal, anyorem la seva gent tant amable. Defenitivament hem de tornar i anar a Pokara, ciutat situada en una vall a la vora d'un llac. Un cop allà algun trekking per la zona haurem de fer. Primer caldrà que ens entrenem en les nostres munyanyes del Pirineu, on diu l'Angel es pot fer una travesia de 7 dies.