


En arribar a Cairns, després d'endollar el matamosquits a l'habitació de l'aberg Nomads Serpent, per cert aquesta vegada tenim lavabo amb duttxa i are acondicionat a l'habitació, hem escoltat per la megafonia que l'autobus per anar al sopar gratuït estava esperant a punt de marxar. Molt decidits hem agafat un vale d'àpat que ens han donat a la recepció i hem agafat el bus. Increible, però cert, hem arribat a un local al poble de Cairns (80.000 habitants) on ens han donar un plat per sopar gratuït. Amb quelcom similar ja ens hi vam trobar a Sydney, a tot arreu als que s'allotgen en albergs els hi regalen, àpats i vegudes. Avui a més a més hem vist que a l'laberg buscaven gent per treballar, a canvi, d'allotjament, menjar i suposem que quelcom mes. I és que ofertes de feina de tipus temporal per anar tirant n'hi ha moltes per aquí. Ben sopat, passejant per Cairns hem topat amb una performance al carrer, m'ha recordat a a fira de teatre al carrer de Tàrrega. I efectivament es tracta d'això, però mes dies. En acabar la performance m'he apropat a la noia que feia la performance, una australiana i li ha preguntat si coneixia la Fira de Tàrrega. I per sorpresa no nomes la coneixia sino que fins i tot hi havia estat, però malauradament se li va perdre l'equipatge i no va poder actuar. No la vaig poder veure actuar aleshores a Tàrrega, però he pogut fer-ho avui a Cairns a Australia. El mòn es un mocador. Tant lluny, però tant a prop a la vegada.
Una altra vegada ens hem hagut de llevar molt aviat per anar fer l'excursió de la barrera de corall. Ens hem llevat a les 6:45 perquè el bus ens passava a buscar a les 7:15.
Hem passat el dia en un vaixell, el vaixell ens ha portat oceà endins, a oceà obert fins arribar a la barrera de corall, uns 70km de la costa. La barrera de corall està formada per moltes formacions i si es sumessin totes tindríem una terra de la superfície de Japó o Nova Zelanda. A la barrera hi 1300 varietats de peixos diferents, i de ben grans. En la nostra excursió hem visitat dos formacions de corall. En les dos hem pogut fer snorkel, elq ue abans es coneixia com nadar amb aletes, ulleres i tub, ara bé en la primera formació hem pogut fer el nostre bateig de submarinisme. Jo no estava molt conveçuda perquè em fan una mica por els peixets, si em fan por els peixets i no els cangurs... Doncs bé, el que havíem de fer plegats l'Angel i jo finalment ho he fet jo sola. L'Angel sha marejat durant la classe dexplicació de com fer la immersió. El pobre ha estat ben marejat tot el dia, però tot i això en la primera barrera sha tirat a l'aigua i hem pogut fer snorkel plegats. Després ja he seguit jo sola i ha estat una pena perquè al que relament li agraden aquestes coses és a ell. No cal dir que la por als peixets ha quedat superada. He fet una bona estona snorkel, he fet la immersió de 22 minuts on he baixat fins a 7 metres de profunditat, en la segona formació he anat amb una guia ha fer snorkel, he tingut entre les mans un cogmbre de mar, una animal marí que fa més de dos pams i té la pell coberta del que semblen petites estrelles de mar molt suaus, és una mena d'apisrador de porqueria viu enganxat al fons de sorra del corall i fa les feines de neteja. Hem estat amb peixets que feien més de mig metre de llargada, increible. He anat amb el vaixell semi submari que té el fons de vidre voltejant la barrera i veient el corall, els peixets. En alguns moments era ben bé com està en un aquari, però era real, era el que diuen aquí marine wildlife.
De primer en fer la immersió tenia por de les orelles, normalment es tapen quan volo o em xiulen. Els monitors t'expliquen unes tècniques per tal que en els primers metres de descens es vagi equalitzant el cos i posar-les en pràctica ajuden a paliar el malestar de l'oida. Per a mi ha estat tota una experiència, bastant impresionant, la veritat és que mai hagués pensat de fer-ho, de fet quan a l'Angel li han dit que no podia fer-ho per no trobar-se bé jo he estat a punt d'agafar-me a aquesta excusa per no provar-ho, però ell m'ha animat i jo he pensat “si ho fan aquestes xinetes també ho he de poder fer jo..:”. No m'ho he pensat més i he posat en pràctica les tècniques que ens havien explciat a la classe. He notat la sensació d'ingravidesa sota l'aigua i he perdut una mica la por al mar obert. En acabar m'han donat un diploma, no m'ho esperava i m'ha fet molta il·lusió. Estic segura que en un futur repetiré l'experiència. Al cap d'unes hores l'Angel s'ha trobat una mica millor i hem pogut fer alguna foto. No ho ha passat tant malament com quan el mític ferry que vam fer de Sicilia a Malta.
Demà potser veurem cocodrils !! Anem d'excursió a Cape Tripulation i una altra vegada ens hem de llevar aviat perquè ens recullen a les 7:20.
Oooh!
ResponElimina:)
PS: Diu el Llopart que hem d'anar a fer no sé quina muntanya...