FIJI MANTA RAY

Manta Ray island resort – Nanuya Valavu
Si Beachcomber formava part de les illes Mamanuca, la illa Nanuya Valavu ja forma part de les illes Yasawa. Està a unes 2 hores i mitja de Beachcomber en Catamaran. Aqui es pot dir que l'oceà són les carreteres i les barques i llanxes els cotxes. Com que la illa és més gran, ens esperàvem un resort més gran, però al contrari, només hi ha llits per 60 hostes. Unes 32 lliteres, 11 tree bureus i 3 habitaciones privades amb aigua calenta. Ens toca un tree bureu, una cabana dalt d'uns pilars de fusta. Tenim dos llits, mosquitera, un ventilador al sostre i vistes a l'oceà. Estem a 10 segons caminant de l'oceà. Per no tenir no tenim ni clau, hi ha una balda que podem passar quan som dins de la cabana. La zona de lavabos i dutxes és compartida i amb aigua freda. La remor de l'oceà és forta i se sent des de la cabana. Si a Beachcomber les aus ens despertaven a la nit aquí és el so de les onades quan hi ha mala mar.
El menjar és molt bo i hi ha bon ambient. Coneixem a la Naroa, una bilbaina que fa 7 mesos que viu a la illa com a part de l'equip de submarisme. Fa un any i mig que volta pel mon, curiosament també és enginyer en informàtica, programava en SAP quan un dia va decidir plegar. Ara, com diu ella, té l'oficina sota l'aigua. Li deixarem alguns medicaments que portem amb nosaltres, diu que aquí si alguna cosa costa de trobar són medicaments. Segur que a ella li faran més servei que a nosaltres.
El snorkle aquí es fs just davant de la platja, el corall és aquí mateix. Hi ha moltíssims peixos de totes les mides, coralls de color blau i violeta, estrelles de mar de color violeta. El peix clown o paiasso, en Nemo. Molta varietat. Hem anat a fer una excursió en barca fins a un poble que hi ha a una illa del costat, el viatge ha estat molt mogut perquè feia mala mar i hem quedat ben xops. El poble es diu Soso i una senyora del poble ens ha fet de guia. A l'excursió erem dos parelles de turistes, uns australians (aussy) i nosaltres. Ens ha ensenyat l'escola, com obetenent l'aigua, el city hall, la casa del jefe del poble i finalment hem arribat al mercat que havien preparat per nosaltres. El carrec jefe passa de generació en generació. Al poble no fan servir diners, tenen els seus horts, animals, pesquen i només han de pagar pel fuel. A Soso hi viuen 200 habitants. Pel que ens va dir la Naroa, els homes peguen a les dones i a moltes els hi falten dents per culpa de cops donats pels homes, aquest era el cas de la nostra guia. Són molt religiosos, cristians, i tots els diumenges van a missa.
La illa on som és muntanyosa, té dos turonets als extrems, arbres i vegetació, és més llarga que ampla. A banda i banda de la illa hi ha una platja. A una li diuen el “sun rise” i a l'altra el “sunset”. El corall es troba a la platja del sun rise que és on som nosaltres. Hem caminant fins dalt d'uns dels turonets i aleshores ens hem pogut fer una millor idea de la grandaria de la illa, per anar d'una platja a la l'altre es puja un desnivell on hi ha el restaurant per tornar a baixar-lo, en total pots trigar uns 5 minuts La pltaja del sunset dóna a l'oceà obert, mentre que la platja del sun rise té davant a l'esquerra una altra illa i a la part dreta encara una altra illa davant. A Beachcomber no hi ha muntanyes i bàsicament només tenen palmeres.